Síndrome de Bonnet

Què és el síndrome de Bonnet?
 -  Es defineix com la presència d'al·lucinacions visuals simples o complexes i estructurades en pacients amb problemes de visió i estat cognitiu conservat. Descartant aquelles malalties psiquiàtriques i neurològiques que juguen amb les al·lucinacions associades, podem definir les següents característiques de les al·lucinacions en el síndrome de Bonnet.

Característiques del síndrome de Bonnet:
-  Són al·lucinacions visuals complexes i simples en persones cognitivament normals, normalment en ancians o persones en problemes visuals crònics i severs. Les persones que veuen aquest tipus de al·lucinacions saben que el que estan veient no és real, i això, a vegades els crear una gran ansietat. Alguns pacients poden canviar o fer desaperixer les al·lucinacions tancant els ulls.

Causes del sindrome de Bonnet:
-  La causa de l'aparició de les al·lucinacion es desconeix. La teoria de la desfrenatació seria la responsable de deserollar el sindrome de Bonnet, aquesta està associada en en determinants factors:

• Fatiga
• Estrès
• Baixa il·luminació
• Aislament social
• Defectes congnitius
• Baixa calitat de contactes socials

Diagnósitc del Sindrome de Bonnet:

-  Els episodis de al·ucinacions visuals, independenment de la seva duració, units a una conciencia social o parcial de que les al·lucinacions són irreals, hi han diagnostics que ens poden ajudar sempre i quan el pacient no pateixi una enfermatat neruologica que justifiqui aquestes al·lucinacions. 

Com ara:

• Migraña
• Crisis convulsiva
• Trastorns
• Enfermatat de Parkinson
• Efectes secundrais als medicaments
• Delirium

Tratament:

-  S'ha d'aportar una informació adequada al pacient i la seva família, explicar la naturalesa benigna dels seus símptomes i la seva falta d'associació amb un trastorn mental. La millora dels factors socials associats com aïllament, privació o deteriorament també afavoreix el control i fins i tot la desaparició dels símptomes.

És fonamental, per a un tractament integral, tractar la causa del dèficit visual si és possible o la síndrome ansiós secundari. En general, els tractaments farmacològics són bastant ineficaços. Podem comptar amb experiències poc contrastades de tractaments amb antipsicòtics.